FUTUR LABORAL
Estimada Daniela,
Aquesta setmana uns professors ens van preguntar que volem ser.
Des de llavors estic pensant sobre el meu futur laboral. La veritat
és que no sé que vull ser en un futur i m'estresso molt quan tothom
em pregunta.
M'agradaria
ser dissenyadora de moda perquè m'agrada molt dibuixar, però tampoc
és tant fàcil i has de tenir molta sort. Les meves assignatures
preferides són les matemàtiques, educació plàstica i castellà.
També em preocupa l'examen que es fa quan acabes el Batxillerat,
perquè si tu vols estudiar una cosa en concret i una persona treu
millor nota que tu, et diran que vagis a una altra universitat perquè
has tret una nota més baixa.
Espero veure't aviat i passar el dia juntes com ho passàvem
abans.
La teva millor amiga,
Diana
DIANA BARLADEANU 3rA
Futur laboral
Estimada Diana,
Durant aquests últims dies he
estat pensant sobre el meu futur laboral. La veritat és que em
preocupa bastant el fet de no saber ben bé que vull ser en un futur.
A la meva mare li agradaria que sigués notaria o advocada, ja que
diu que estudio bé i que m'afavoreix bastant aquestes dues opcions.
Jo des de petita he volgut ser professora però no em convenç del
tot. Sempre he desitjat ser professora de matemàtiques o de llengua
castellana, que són les meves assignatures preferides.
En aquests instants m'agermana
estudia primer de batxillerat i vol ser psicòloga. A ella de moment
li van bé els estudis, però si que m'informa de com li van les
coses i moltes vegades m'explica que és complicat si no estudies com
cal. A més, hi ha molts conceptes que has d'estudiar i si s'acumula
cada assignatura és fa difícil, però penso que tot es pot
aconseguir amb una miqueta d'esforç.
També em preocupa el fet de
pensar que no em sortiran bé els estudis, ja que a mesura que passen
els cursos és compliquen més les coses. A més, m'importa molt les
notes que trec ja que m'esforço amb el màxim que puc.
Penso que per continuar els meus
estudis hauré d'anar a viatjar en algun altre país. Potser
m'equivoco, mai es sap, però és el que m'imagino. El meu destí
està escrit i no el puc canviar, per tant ja es veurà.
Espero que et vagi molt bé tot,
ja m'informaràs dels teus problemes i una mica sobre la teva vida.
Fa temps que no ens veiem, espero fer-ho aviat.
Una forta abraçada,
Daniela
DANIELA ADOLEAN 3rA
Aquests dies he estat pensant
sobre el meu futur.
No t’has ficat a pensar mai, que
com serà el nostre món laboral d’aquí uns anys? Jo crec que si no s’acaba la
crisis ho tindrem molt malament per trobar treball,perquè cada vegada més
empreses tanquen i la gent es queda sense feina, baixen els sous i pugen les
factures, tot això es un desastre! Molta gent, ha estudiat carreres i acaben
sense treball o en un treball que no han estudiat. I per això crec que si ara
està malament, d’aquí uns anys estarà pitjor. Això hem preocupa molt, i hem fa
molta ràbia, perquè si per exemple, quan vagi a la universitat estudia una
carrera, i estiga molts anys estudiant i quan acabi em toqui estar al paro o
treballant en un treball que no m’agrada, no valdrà la pena estudiar.
En fi, també falta bastants anys,
i hem de tenir l’esperança de que tot a partir d’ara anirà bé.
Ens veiem d’aquí poc! Adéu.
Judit Alqueza Terrado – 3rA
EL
PERILL DE LES XARXES SOCIALS
Les
xarxes socials s'han convertit en un perill pels adolescents. Quants
de vosaltres afegiu a gent que no coneixeu en el Facebook? O, quants
de vosaltres faciliteu les vostres dates personals com el número de
mòbil o el poble on viviu?
Estic
segura que molts de vosaltres ho feu. Però, en sabeu les
conseqüències? Ningú sap qui és aquesta persona, pot ser un
perfil amb una cara bonica que darrere s'amaga un delinqüent amb
ganes de fer mal.
Les
xarxes socials cada vegada les utilitzem de manera més confiada i
contractem amb gent que ni tan sols en coneixem el nom.
DIANA BARLADEANU 3rA
NENS
AMB MANCA D'ALIMENTS
Vaig
veure un anunci a la tele en el qual una mare dóna pa a la seva
filla i li diu que pensi que és un entrepà màgic.
Hi
ha molts nens que no mengen les vegades que el metge recomana, ja que
la manca d'aliments els ho impedeix.
Penso
que podríem ser conscients del que està passant i menjar tot el que
ens posin al plat, ja que hi ha molta gent que ni tant sols menja dos
cops al dia.
DANIELA ADOLEAN 3rA
Carta a un amic - Quin futur ens espera?
EL NOSTRE FUTUR:
Hola Bruna,
Com et va la vida? Espero que bé. M'adreço
a tu per comunicar-te el meu nivell de desesperació. Realment estic preocupada
per el tema de l'educació en el meu futur.
Fa uns quants dies, vaig llegir al diari un
article on s'explicava les dificultats que tenen els estudiants amb carrera per
trobar feina. Això, actualment, en el nostre país ja és costum i per tant els
estudiants comencen ven d'hora a buscar feina. Ho considero trist, ja que una
persona que s'ha passat gairebé 8 anys estudiant una carrera, o inclús més,
hauria de disposar d'una feina per poder guanyar un sou mínim per tots els anys
d'esforç i estudi. Això, hem preocupa ja que com bé saps, actualment estic a
tercer d’ESO i no hem queda gaire per tenir que elegir el camí a seguir en el
meu pròxim futur. Possiblement seré una de les tantes persones que no tindrà
feina i això no m’agrada.
Jo no hem vull passar diversos anys
estudiant de valent, per acabar treballant en un supermercat. Ho considero una
veritable injustícia, i no en sóc l’única víctima. Bé, ja ens anirem
comunicant. Si t’arriba alguna notícia referent al tema parlat, fes-m’ho saber.
Petons, estudia força!
Alícia Llaràs Larrègula 3C
Futur
laboral
Lleida, 5 de Febrer de 2014
Estimat amic:
Des de fa molt de temps, estic preocupat per la
situació del tema laboral a Espanya. Vivim en un país on l'atur és molt alt, i
cada cop va més, i no és perquè la gent no estigui capacitada pel lloc que
se'ls sol·licita.
Jo, penso que si no hi ha prou feina a Espanya, sempre queda el recurs de
anar a l'estranger i a més a més tens l'avantatge de aprendre un nou idioma i
una nova cultura, que sempre es una cosa que et beneficia i et culturitza.
Com ve ja saps, jo no tinc edat per entrar en
aquest món i encara que tinga una idea del que vull ser, la situació aquesta et
condiciona, perquè potser vols ser una cosa i acabes sent un altra. Tothom que
viu en aquest país, vol que aquesta situació canviï i ja, ja prou gent
indignada, com a que nosaltres ens fiquem en mig de tot això.
Per tant, espero que en un futur tot això sigui
molt diferent, que hi ha hagi més llocs de treball i no tanta en l'atur i que
millorin les condicions de treball de molta gent i els sous.
Una abraçada, espero resposta!
David Moreno 3rA
EL NOSTRE FUTUR:
3 de febrer de 2014
Lleida, Torrefarrera
Estimat
amic:
Hola, Joan
fa molt que no ens veiem.
T’escric per
parlar del tema del treball. Aquí només hi ha atur, però segurament que aquí, a
Barcelona, hi ha més feina. Algun dia vindré a veure’t, llavors aprofitaré i
deixaré alguns currículums amb alguna empresa. Tu treballes d’enginyer, no? Si
no en trobés, aquí, en 2 mesos vindria a Barcelona a viure i a treballar.
Espero trobar alguna cosa,perquè sinó...
Bé, aveure
si ens veiem aviat.
Abraçades!
Laura Puig-Gros 3rB
EL NOSTRE FUTUR
Lleida, 5 de Febrer de 2014
Estimada
Arlet,
Fa molt
temps que no parlem. Com et va l’assumpte del treball? Espero que et vagi bé,
ja que per aquí a Lleida no hi ha massa treball que diguem, qui diria que fa
tan sols uns quatre anys hi havia treball i ara costa moltíssim trobar-ne...
estic deixant un munt de currículums als establiments però la cosa no va gaire
bé, si no trobo treball m’hauré de traslladar a una altra ciutat...
Bé, a veure quan ens veiem que ja va sen hora,
eh? Au, et desitjo sort.
Petons i
una forta abraçada.
Nerea Martínez
3r B
Carta sobre el nostre futur
Torrefarrera
3 de Febrer de 2014
Estimat Gerard:
T’escric per què em
preocupa un tema que, en aquesta edat, tots passem per alt. El nostre futur.
Primer de tot, tu saps
que faràs de gran? A mi hem preocupa bastant que seré de gran, perquè si no
saps on vas, no pots escollir el teu rumb. Segur que no t’ho havies plantejat
ma, jo de tu m’ho arnia plantejant. Jo ja ho tinc decidit: Ingenier informàtic.
Tot i que per arribar aquí necessitaré treballar dur i esforçar-me.
Així que, amic meu ves
decidint el rumb del teu vaixell i no deixis que la marea t’arrastri i acabis
naufragant. Doncs, res més a dir. Espero que et vagi bé i que arribis molt
lluny.
Una forta abraçada del
teu amic.
Pau Llobet, 3r B
Carta
al director
Bon dia senyor
Director.
Sóc una noia de 15 anys de la província de Lleida.
Últimament em preocupa molt un tema i és que a les noticies, parlen molt sobre
la crisis econòmica que afecta a moltes famílies i sobretot a molts joves els quals
acaben les carreres universitàries i no troben feina.
Vaig llegir una
notícia en un diari en el qual explicava que a tota Europa hi ha milers de
llocs de treball en empreses d'altes tecnologies i no troben persones prou capacitades
per poder accedir en aquests llocs de treball ja que avui en dia les tecnologies
evolucionen molt ràpidament.
Jo penso que si molts
d’aquests joves amb estudis no troben feina, cada dia hi ha menys llocs de
treball i en aquests has d'estar molt preparat
. Quan serem grans tindrem feina, nosaltres?
És una pregunta
que em faig molt sovint. Jo crec que si
estudiem de valent podrem tenir més opcions a una feina. Però també em
pregunto: quan acabem d'estudiar estarem ben preparats per obtenir bons llocs
de treball?
Crec que si de
grans volem tenir una bona feina hauríem de posar-hi tot una mica més de la
nostra part, tant alumnes, mestres, polítics com d'altres persones que es
dediquen a l'educació.
GISELA TERÉS- 3B
El nostre futur
Estimada amiga:
Com estàs? Com et va tot? T’escric aquesta carta per
explicar-te la crisis tant gran que hi ha en aquests moments a Espanya. Com ja sabràs
ja fa temps que Espanya està així però ningú sap com poder sortir de la crisis
econòmica que porta a damunt. Si no hi ha llocs de treball i els que hi ha es
redueixen, com es guanyarà diners? La gent no podrà comprar, no pagarà els
impostos i l’Estat no tindrà diners pel país. Però i si no hi ha empreses ni
llocs que fabriquen coses perquè la gent les compri, els habitants no podran
comprar i els empresaris no guanyaran diners. Tot això es basa amb un cercle de
coses ja que totes depenen de totes. I ara, avui en dia el més preocupant és la
feina del jovent. Si els nois o noies que acaben les carreres no tenen feina
com es tirarà el país endavant? El jovent són les persones que han portar el
país cap un bon camí. Però apart ells no guanyaran diners i perdran temps de la
seva vida sense saber que fer, quan podrien aconseguir diners treballant. Des de
el meu punt de vista crec que la joventut hauria de treballar en el que fos
perquè sinó el país es quedarà estancat i s’enfonsarà com està mig passant ara
al nostre país, Espanya. Ja que les persones que volen ser alguna cosa de
grans, fan carreres, estudien i volen tirar endavant, crec que se li hauria de
poder garantir treball i benestar social i econòmic. Però com que és un cercle
tot porta a una altra cosa. No puc arribar a la idea de que quan nosaltres
siguem grans tinguem dificultat ens poder treballar. No se com es podria
solucionar però tothom espera que acabi tot ja. Espero que això pugui acabar ja
o que per lo mínim es millori.
Molts records i una forta abraçada.
Rosa 3rB
Les xarxes
socials són més addictives que l'alcohol i el tabac
Gràcies
a les noves tecnologies, avui dia és possible estar connectat a tota hora i
consultar el correu electrònic o les xarxes socials en qualsevol moment. Això
fa que moltes persones siguin incapaces de resistir-se a la temptació d'entrar
al seu perfil de Facebook o consultar
el seu compte de Twitter a cada
moment.
Un
estudi que va ser publicat a la revista Psychological
Science afirma que les xarxes socials provoquen més addicció que l'alcohol
i el tabac. L'estudi va ser realitzat a un grup de 205 persones de 18 a 85
anys, a la ciutat de Würtzburg,
Alemanya. Durant el procés d'avaluació, els científics van notar que a mesura
que avançava el dia, la temptació per revisar el timeline de Twitter o el mur de Facebook
s'incrementava en cada un dels
enquestats.
És veritat que pot ser distret xafardejar sobre el que
fan les altres persones, però jo crec que els joves d’avui en dia ens passem
molta estona a les xarxes socials. Jo penso que d’aquí uns quants anys les
xarxes explotaran i la societat es quedarà sense res per voler abusar.
Pau Llobet3rB
COMPRES UNA PANTALLA, TENS UN MÓN
Fins fa uns anys, cada màquina tenia una funció específica. La tele servia per informar i entretenir, el móbil per parlar, un ordenador per buscar informació, un reproductor mp3 per escoltar música...
Però avui en dia, quan et compres una TV, aquesta et ve amb un munt d'aplicacions: que si el Youtube, l' Skype, el Facebook... Ara els televisors no només serveixen per mirar-los, sinó també per jugar-hi, fer esport i fins i tot conectar-te a internet, cosa que es pot fer amb qualsevol aparell(smartphone, ipod,...). Al final, fins i tot la nevera incorporarà WIFI.
Jo trobo que és una cosa bona ja que et permet comunicar-te i entretenir-te moltíssim més. El problema és que abusar-ne tampoc és bo, no tot ha d'estar darrera d'una pantalla, també hem de viure al món real.
Alba M. Montañés 3r B
Fa tres dies, van ingressar a una dona a l’habitació
de la meva padrina.
El que vull donar a entendre és que hi ha
hagut un problema. I ha sigut que aquesta dona tenia falta d’higiene (sent
portadora de paràsits), i crec que és una falta de respecte cap als que
comparteixen habitació amb aquesta persona.
També vull ressaltar que als meus pares no se’ls
va avisar en cap moment de la situació per poder prendre mesures.
La meva opinió és que aquests tipus de fets en
un hospital no tindrien que passar avui en dia.
GISELA TERÉS 3B
GISELA TERÉS 3B
Al 2012 es va inaugurar l’autovia A-14, que recorre
Rosselló fins Almenar i allí s’acaba. Aquesta obra té uns 15,7km de llargada
aproximadament. Donant la meva opinió, aquest projecte del Ministeri de Foment
va ser innecessari, ja que no serveix de res.
Els diners gastats en l’autovia podrien haver anat
destinats a altres propòsits. Què faria jo amb 602.696,44€? Crec que construir
una obra d’aquest tipus, una autovia que té un final, no. Personalment, jo
utilitzaria els diners per a propostes més útils com, per exemple, arreglar
carreteres nacionals. Penso que l’A-14 seria més transitada si comencés des de
l’A-2, és a dir, des de Torrefarrera fins passat Alfarràs. Els pobles com
Torrefarrera, Rosselló, Alguaire Almenar i Alfarràs sortirien beneficiats, ja
que no haurien de passar per tantes rotondes. També, la gent que es dirigeix
cap als Pirineus reduiria el temps del seu viatge al no passar per elles.
En resum, crec que en temps de crisi tanta quantitat de
diners no s’hauria de desaprofitar.
Meri Artero 3r B
Ser o no ser... lliures
Actualment un dels temes més opinats dins la societat
catalana és la independència de Catalunya. Aquest és el tema del qual avui
redacto el meu article d’opinió.
Crec que la independència de Catalunya ens pot aportar
tant econòmicament com socialment beneficis per al nostre país. Però, sobretot, el
que és més important és la possibilitat de que tots els ciutadans de Catalunya
puguin manifestar la seva opinió. Com sabem, la paraula democràcia està composta
de dos mots llatins: Demos que
significa poble i Kratos que significa govern. Per tant, diem que "democràcia" és el govern del poble on els ciutadans tenen el dret d’opinar.
Que Catalunya esdevingui un estat pot tenir pros i contres. Els beneficis d’una Catalunya lliure serien:
-Econòmicament disposaríem dels nostres propis recursos i els podríem fer servir com millor
creguéssim oportú.
-Els catalans tenim una llengua i una cultura
diferenciada i per això estaria bé que se’ns reconegués en altres països.
-També tindríem més poder com a poble això ens faria ser
més importants.
Els inconvenients podrien ser:
-En un principi segurament no podríem estar dins la Unió
Europea ja que el llistat de països per voler entrar és molt extens.
La meva conclusió és que tenim dret a opinar sobre com
volem que sigui Catalunya, ja que som els seus habitants. Tothom tindrà
opinions diverses però el que interessa és que cadascú les pugui expressar
lliurement.
Rosa Folguera Argelich 3r B
Rosa Folguera Argelich 3r B
És un pecat de tots
Les persones, com la majoria d’éssers vius, ens equivoquem... Tanmateix, no ens en adonem fins que l’error, ja no es pot rectificar. Ens queixem diàriament: que si la tele, que si les notes, que si els pares, que si això, que si allò. Però el que realment passa és que no sabem el que tenim fins que ho perdem, quan algú estimat ens deixa, ens en adonem que totes les discussions ens les podríem haver estalviat, que també va bé cedir algun cop. Podíem haver prescindit de tots els crits. No gaudim del que tenim, i no estic parlant solament de coses materials sinó també dels sentiments. Quan tenim aquella felicitat pels núvols o aquell somriure que ens creua la cara d’orella a orella, no l’aprofitem el suficient. Per què no fem que duri sempre? Que els crits siguin paraules, les discussions siguin abraçades i les llàgrimes somriures. Fem-ho possible. Sovint, ens preocupem més, pel futur que no pas pel present. És cert que el que sembrem avui recollirem demà, però cal tenir en compte que per recollir s’ha de saber sembrar. No deixem que els pensaments negatius ens envaeixin. Hem de gaudir més del dia a dia, ningú més ho farà per nosaltres.
Un cop, em van dir: “Per què sempre somrius?”. Jo no vaig respondre, ja que vaig considerar impertinent la resposta que anava a fer. Somric perquè crec que tinc més motius per fer-ho que per no fer-ho. Si tinc 1000 motius per plorar, en trobaré 1001 per somriure, fins que arribarà el dia en el que la humanitat giri al voltant de la felicitat, o viceversa. Hem de saber estimar, saber i perdonar i saber creure. Desconfiar de vegades, dir la veritat per sobre de tot. Recordeu que ser persona és objectiu de tots. Es pot tenir vida i no viure, es pot ser estimat i no saber somriure, es pot estar trist i saber amagar-ho però no es pot ser feliç i no somriure, és un pecat de tots.
Alícia Llaràs Larrègula 3rC
La Televisió
Un
aparell del que tothom en parla, un aparell que és conegut a tot arreu.
És, de veritat, un instrument adequat per als nens i nenes que estan en
fase d'aprenentatge?
Des
de el meu punt de vista, la primera obligació que tenim nosaltres és
estudiar i treballar per tenir i donar un bon futur, a nosaltres i a la
gent que ens envolta. Per això crec que poder mirar els programes que es
mostren hauria de ser un premi. Un premi que ela pares ens haurien de
concedir quan haguéssim fet la nostra primera tasca, fer la feina
encomanada pels professors i professores de l'escola. Tot
i això, la majoria de nois i noies que van a l'escola el primer que
fan, quan arriben a casa, és asseure's al sofà i engegar la televisió
per veure algun programa.
També
cal saber quins programes són adients en cada edat. Quan els nens són
petits, prenen exemple del que veuen i del que els envolta. Per
això, quan un nen veu un programa, una sèrie, una pel·lícula..., i surt
una baralla o qualsevol acte de violència pensaran que, si surt a la
televisió, és una cosa normal i que ells també la podran fer. Aquests
fets moderen la seva conducta i provoquen canvis d'actitud.
Per això cal que vigilem bé amb la televisió i el seu contingut.
Virgínia Visaconill 3r B
Virgínia Visaconill 3r B
JUSTIN BIEBER
Justin Bieber el famós cantant està a la presó després de conduir begut i drogat i resistir-se a l'autoritat. Ara ha quedat en llibertat després de pagar 2.500 dólars.
Jo opino que ha estat malament el que ha fet,ja que és l'ídol de molta gent i és una icona del pop, i ell sobretot hauría de donar una bona impressió i exemple als seus fans. Potser també volia demostrar que apart de ocupar-se per la música també pot divertir-se,però s va passar,perquè una cosa és quedar amb els amics i anar de festa i l'altra és emborraxar-se i anar drogat.
Per l'altra part,crec que ell sol no ha sigut,vull dir que algun amic l'ha empès a que ho fés,perquè Justin és ric i pot comprar el que desitja fàcilment,com la droga i crec que l'amic s'ha aprofitat d'ell o alguna cosa per l'estil. Ademés,tothom comet errors en la vida i aquest ha sigut el seu. Total, és la seva vida i fa el que vol,com tots.
Yasmina Lara Mobarik
HEM DE TENIR MÒBIL?
El mòbil, que és un aparell que poc a poc ha anat a parar a les butxaques dels nois/ies de la nostra edat, és realment indispensable?
Als adolescents ens agrada el telèfon mòbil perquè ens podem comunicar més facilment amb els nostres amics. Encara que ens haguem vist fa poc temps, ja volem tornar a parlar. Això fa que enlloc d'estudiar parlem amb els amics i les notes siguin més baixes.
Però els pares pensen que el mòbil té la culpa de tot, de les males notes, que
els adolescents no parlin, no dormin. Encara que tinguin una part de raó nosaltres necessitem em mòbil perquè estem
en un temps que és necessari per tot, tenim informació, comunicació amb els
amics, jocs...
Penso que tot hauria de tenir mesura, com apagar-lo a la nit, a l'hora
d'estudiar i sobretot quan estem amb la família. Així la factura seria més
correcta.
Merli Seuma
Catalunya,
España
Últimament tothom està molt
revolucionat amb el tema de la independència, els que la volem i els que no.
Ara, si fa falta, Rajoy sortiria en calçotets davant de tota Espanya per a que
no es fes la consulta. Per què serà? Pot ser que sigui perquè Catalunya és la
comunitat autònoma que ha de donar més diners a l’estat. No saben què farien
sense nosaltres, si paguéssim el que paga Extremadura segur que ja ens haurien
deixat marxar fa dies.
Després de la manifestació de
2012 i la cadena humana del 2013, tampoc se n’adonen que no hi volem fer res a
Espanya, crec que hauríem d’acabar tatuant-nos a la front “Volem marxar”.
Hi ha els típics fatxes que
sols fan que insultar i dir-nos de tot, i després són els primers que no volen
que marxem.
Espero que d’aquí poc això es
solucioni i ens tregui aquest mal de cap a tots.
David
Bonet Solé 3rA
El petroli
Fa relativament poc vaig ser informa de que s’exhauriria
el petroli. No s’exhauriria del tot, però estaria tant profund que la seva
obtenció seria massa cara.
Jo em pregunto si això tindria molta repercussió en
nosaltres, ja que el petroli està sent un material el qual es indispensable. S’hauria
de trobar una font renovable i que sigui també combustible, es a dir, que també
serveixi per els nostres vehicles actuals.
El fi de l’os del petroli també serà una millora en el
nostre medi ambient, ja que gran part de la contaminació es causa per el seu
consum.
Gerard
Brunet Cabré
Estudiant, 3rA
Estudiant, 3rA
LA NOVA GENERACIÓ
Avui en dia,està mal vist tenir relacions amb persones del
mateix sexe,noies amb noies i nois amb nois. Hi ha gent que no hi veu res de
dolent en aquest tipus de relacions,però n’hi ha d’altres que no els agrada la
idea.Per què? Doncs l’altre dia van fer una sèrie de preguntes a Barcelona,i la
majoria de persones van respondre el següent:”No m’agrada,perquè no volem que
els adolescents,com el meu fill es vegi influït per aquest tipus de relacions i
es torni “bisexual,gai o lesbiana.
La majoria dels seus amics ho són però la pregunta és per
què no els agrada a les persones que no els agrada a les persones que no tenen
fills? I van respondre el següent:”Perquè la nova generació és important i es
tornarà bisexual,gai o lesbiana”. A mi em molesta molt això.A ells,què els
importa? Si el meu fill fos bisexual,gai o lesbiana no m’importaria gens,és el
meu fill i me l’estimaria igual,fos el que fos,perquè és una persona com tots i
s’han de respectar les decisions dels altres.
Nora Lara Mobarik,3rA
Lluita per el teu
somni
A dies d’ara, el treball no és una cosa que vagi molt bé que puguem
dir per culpa de la crisi, i per culpa d’ella molta gent treballa sense
il·lusió per poder portar un mínim sou a casa.
No dic, ni penso molt menys que els que treballem deixem la
nostra feina, tan sols demano que per un moment pensem i pensem bé el que de
veritat ens agradaria fer. Molt joves d’ara renunciem als nostres somnis per
culpa de la crisi, demano que no ho fem. Sé que és difícil ja que no hi ha
gaires llocs de treball, però recordem que res és impossible, que lluitem pels
nostres somnis, perquè si fem alguna cosa que no ens agrada ho fem sense
il·lusió i això és l’últim que hauríem de perdre. I, si volem ser músics,
lluitem per ser-ho,estudiem música, creem un grup, gaudim... Qui sap si algun
dia, podríem arribar a ser reconeguts? Que volem ser químics? Doncs, fem-ho!
Investiguem, treballem, sentim-nos plens, fem el que ens agrada.
Pot ser que al principi sigui difícil però tot el bo costa un
mínim. Així que no demano que no pensem en els llocs de feina sinó que tots som
a temps de fer-hi alguna cosa. Encara podem complir els nostres somnis.
Publicitat
Avui en dia, trobem
publicitat a tot arreu, a totes hores... però es cert tot el que veiem en ella?.
La publicitat és un
recurs que s’utilitza per vendre un producte, però el que observem s’ha de
analitzar amb molt de detall. En un anunci, tot no és el que sembla, com he dit
abans, és un recurs que apareix en tots els mitjans de comunicació i no és
creïble. Molta gent pensa que la publicitat es tal i com veiem, però no es
així.
La gent havia sentit
parlar sobre la publicitat enganyosa, doncs els anuncis són així: enganyosos.
La publicitat ens fa
consumir i comprar coses inútils i innecessàries. Fins i tot en trobem de
subliminal, que no sembla que estigui, però segueix estant.
També en la publicitat
trobem estereotips. Per què sempre els anuncis de neteja els fa una dona? Per
què els anuncis de cotxes els protagonitza un home?. Segur que molta gent no s’haurà
adonat d’aquest fet, però es així.
Per tant, els anuncis no
són creïbles, ni fantàstics, ja que promocionen una cosa i en són un altra. I
també els anuncis són molt masclistes.
Per aquests, motius, vull
que analitzeu més els anuncis , i que no sigueu d’aquella gent que cau en la
trampa de comprar tot el que és veu fabulós en televisió.
David Moreno 3rA
La fi del món
A mi em preocupa molt la fi del món.
Fa un any o així van dir que el dia 21 de desembre de
2012 s’acabaria el món! Jo, aq1uell dia, estava molt preocupada perquè pensava
que tothom moriria. Però el dia 21 no va passar res.
Això de la fi del món és el que deia el calendari Maia i
normalment el que deia allí, passava.
Ara,em preocupa allò que diuen que el sol algun dia
explotarà i es “menjarà” els planetes i morirem tots cremats.
També diuen que podria ser que un meteorit sortís de la
seva òrbita i s’estrellés contra la terra. Això ja ha passat però eren petits i
un de molt gran podria destrossar la terra i començar a crear tsunamis,
terratrèmols, i pluja de meteorits.
Jo penso que això no passarà. Però la
gent ho fa creure bastant i, de vegades, dubto si passarà o no. M’espanta
bastant, però bé, espero que no passi mai,o que al menys nosaltres no ho veiem.
Judit Alqueza 3rA
Aquest any passat vam batre el rècord amb els turistes a Catalunya. S’han superat les dades del 2007, ha set un any molt bo.
El nostre futur
Futur i estudis, dos de les paraules que mes pànic ens crea
als joves d’avui en dia.
La veritat Emma es que estic molt preocupada pel nostre
futur. La vida dona tantes voltes, que ja res es segur, per molts estudis que
gaudeixis, no et garanteix que en el dia de demà tinguis feina.
El que també es veritat, es que qui persisteix i s’esforça
pot tenir un futur millor. Per que res esta escrit, el futur te’l fas tu
mateix.
Emma també m’agradaria saber la teva opinió, espero rebre
resposta.
Cordialment, Daniela Carmen Purda de 3rB
FESTES AL POBLE
Opino que en alguns pobles hi hauria d’haver més festes, ja
que per exemple a Benavent de Segrià fan, com a molt, cinc o sis festes; en
canvi, a Torrefarrera n’hi ha moltíssimes més. Dit això, crec que a Benavent hi
hauria d’haver més festes, ja que quan fan festes, fan activitats per als més
petits i ells s’ho passen molt bé.
També crec que haurien de posar més fires, per veure als més
petits feliços. A la nit crec que haurien de fer una festa que durés fins tard,
ja que la joventut també té dret a passar-s’ho bé, i així tothom gaudiria d’unes
bones festes.
Nerea Martínez 3r B
Batem el record
Aquest any passat vam batre el rècord amb els turistes a Catalunya. S’han superat les dades del 2007, ha set un any molt bo.
Es va augmentar un 8% respecte el 2012. Jo crec que això
està molt bé respecte als turistes. Catalunya es una comunitat que té platja,
muntanya, plana i molts llocs per visitar, per tant això comporta molta gent de
l’estranger que ve a visitar-ho, com l’art, la cultura, etc . . . així crec que això
fa que tinguem molts turistes i salva bastant la crisis.
Núria
Ambròs 3rB
Benvolgut
director del diari Avui,
Em dic Álvaro
López, visc a Torrefarrera, a Lleida. Vaig a l’ institut del meu poble, que es diu
Institut Joan Solà.
Li escric aquest document per informar-li sobre el meu futur, i els dels joves
de la meva edat que d’aquí uns anys es passaran al món laboral.
La veritat es que
estic bastant preocupat; la situació d’avui en dia no és gaire bona, molta gent
està aturada, joves i grans. I això em preocupa, perquè d’aquí uns anys,
relativament poc, jo em trobaré en la mateixa situació, tindré que buscar un
treball per poder mantenir-me jo mateix i a la meva futura família, per
comprar-me una casa, en resum,les meves necessitats bàsiques. I ja he de
començar a pensar quina feina vui tenir de gran, com li he comentat abans, la
situació es complicada, ja que no hi ha
gaire treball en aquest país, a veure,que hi ha gent té estudis i que per algun
motiu está a l’atur, però també hi ha altres persones que no volen treballar
per poques ganes de buscar feina, o d’estudiar. I això es un problema per mi i
per la gent que té un futur que construir encara,ja que l’atur va augmentant i
això significa que menys possiblitats tenim nosaltres de conseguir un bon
treball al futur. Espero que de cara al futur les coses millorin, per què no m’agradaría
estar en aquesta nombrosa cuantitat de persones que actualment están a l’atur.
Tenim que començar a crear el nostre futur, fer coses que a la vida et donin un
bon resultat, com fer una carrera, coses com aquestes et donen moltes més
possiblitats d’obtenir treball que si estás a casa sense fer res, això está
assegurat.
Moltes gràcies
per haver llegit el meu article,
Salutacions coordials,
Álvaro López Moreno
CARTA: El
nostre futur.
Hola Cristina.
Fa molt de temps que no t’enviava una de les meves cartes.
Del tema del que et volia parlar es sobre el nostre futur,no
sol el teu i el meu,sinó el de tots els joves d’avui en dia.
Hem preocupa la situació en que ens trobem,sense feina. Algunes
persones inclús sofreixen atacs de nervis perquè ja no aguanten aquesta situació,estem molt malament,no
perdona,fatal!
Jo crec que el fet de no tenir feina es un desastre i
sobretot quan els joves som els més actius. Ara els únics que tenen feina son
els més grans perquè la conserven. També crec que estan estudiant 14 anys i al
final no arriben a ser res es una m****.
Per una altra part crec que ara que sabem que no hi ha llocs
de treball no ens hi esforcem perquè pensen que no val la pena.
Ara necessito la teva opinió,bueno i tu que en penses?
Records a tota la família,petons.
Yasmina Lara Mobarik . 3rB
Lleida, 19 de Febrer de 2014
Estimada Blau:
Tinc tantes
preguntes per fer-te que no se ni per on començar, fa tot l’estiu que no ens
veiem, que tal et va per Austràlia?
Aqui la vritat,
la cosa no millora gaire, la crisi poc a poc va augmentan, i vulguem o no la cosa no va massa bé. El
president de Catalunya, Artur Mas, va
convocar de fer una consulta però el govern d’Espanya no ens dóna permís,
habere si ens en sortim, la cosa està difícil.
Tinc entés que el
mes que bé estaràs aqui, ja em contaras que tal ta anat tot, adéu guapa, una
abraçada.
Núria Ambròs 3rB
Estimat amic,
El meu futur
laboral serà molt intens i ocupat. M'imagino jo, d'aquí uns quants
anys, estudiant per poder ser criminòloga i poder exercir de mosso
d'esquadra. Treballaré sense parar, portaré una feina estable la
qual em doni suficients diners per poder pagar totes les despeses
diàries. El qual em pugui comprar una casa o bé un pis per poder-me
independitzar. Aniré a estudiar a la universitat de Barcelona, i
m'entres estiga estudiant allí, apart de les ajudes dels meus pares
i familiars, em buscaré un treball a mitja jornada per ajudar-me a
pagar la universitat, el temps que vagi a fora a estudiar compartiré
pis amb dos amigues més, que vulguin anar a estudiar al mateix lloc
que jo, ja que així el lloguer del local ens sortirà més econòmic.
La crisis disminuirà, no hi haurà tanta gent a l'atur, això
significa que em serà més fàcil trobar feina quan ja hagi acabat
la universitat. Quant ja hagi acabat d'estudiar i tinga la carrera,
aniré a treballar de l'ofici que vull ser el més aprop possible del
meu poble, Alguaire.
RAQUEL
LATORRE 3rC
IDEES:
- De la crisi actualment
- De el “paro”
- De els preus cada cop mes elevats de les carreres
- Baixada de sou als professors que comporta una empitjora en educació
- De lo preparat que tens que estar per exercir en diferents oficis
- De la meva idea de futur en el meu mon laboral
Dimecres
5 de febrer de 2014
Hola
Albert
Cada
dia ho vec mes cru...com ja saps cada cop demanen mes preparació per
a qualsevol ofici i aixo fa que cada cop canvia de idea de futur més
ràpid.
M'agradaria
fer el que de veritat m'agrada algo relacionat amb la infermeria o la
criminologia. Ja
saps que sempre que vens a casa ens passem les tardes veien “Anatomia
de Grey”, “Hospital Central”,”CSI”... Tot esforç te la
seva recompensa però cada cop el esforç es mes gran,i no tan sols
aixo sinó que al cap i a la fi tot tornara a ser com temps
enrere,sol
podran estudiar per treure's una carrera els quatre rics que s'ela
puguin pagar. La meva
germana com be saps,esta estudiant la carrera de nutrició i
dietètica i aquest any li han pujat el preu de la carrera. ! Gracies
a que estudia i li donen la beca cada any sinó no ho se com ho
faríem! Ella li posa molt empeny des de ben petita però jo veien
com esta la cosa com no m'afanyi ... Com dius tu soc molt petita
encara per tenir.ho totalment clar però tinc una visió de futur
clara amb una meta que espero complir.
Espero
veure'ns aviat,una abraçada.
Lidia López Sotillo-3rC
Els misteris de la vida
Segurament
algú alguna vegada ha pensat ``què passa després de la mort´´. Quin sentiment
notes, com si estiguessis dormint, tens somnis? Potser en el moment que et mors
neixes com un altre bebè i t’oblides de la teva vida passada. Potser els gustos
i hobbys que tens són els mateixos que els d’una vida passada.
Una altra
cosa que encara és un misteri són els ``Dejavus´´. Un Dejavu és una sensació de
que l’acció que estàs fent en aquell moment ja la has fet anteriorment, com si
ja l’haguessis viscut. Els científics
diuen que això es cosa del cervell però, i si en veritat aquests Dejavus són
coses que has fet en línies del temps paral·leles? Són coses que tu no pots
saber ja que tu tens la teva pròpia vida.
Una altre
cas és la NASA. La NASA té les seves pròpies limitacions, però potser en un
futur proper trobem vida en altres planetes, o si un planeta d’una altra
galàxia té vida extraterrestre com a la pel·lícula ``Planet 51´´.
Nosaltres pensem que ho sabem tot de la vida,
però segur que la humanitat està passant per alt la cosa més important, una
cosa que podria ocasionar una altra visió de la vida. En definitiva totes
aquestes preguntes només porten a una conclusió: ``Viure és molt misteriós´´
Josep Ignasi Ferrer 3rC
Les
Guerres
Com
sempre passa, en alguna part del món hi ha guerres. Ara, per
exemple, hi ha una guerra civil a Iran.
Cada
dia a les notícies sento atacs i morts.
Jo
penso que no es just que morin nens o mares innocents, o alguns homes
que no participen a la guerra. Per culpa de les bombes que tiren des
dels avions i cauen on, i els hi dona igual si hi ha innocents.
Hi
ha una organització internacional, l'ONU, que són molts països que
intervenen a les guerres per intentar ficar pau.
Però
ells es continuen matant.
Marc Sentís
Dimecres
19 de febrer 2014
Hola
Yanira,
Aquests
dies estic preocupada perquè, que passara al nostre futur? En la
meva opinió crec que la crisis ja haurà disminuït. Jo hem veig a
Alemanya treballant de secretaria, gràcies a les bones notes que
haure obtingut. Potser encara estudiaré per a tenir més carreres.
Hauré anat a estudiar a Alemanya, perquè penso que hi haurà més
llocs de treball que a Espanya i també estran més bé
econòmicament. A Alemanya hi haurà per als estudiants uns pisos als
quals els estudiants i podran conviure amb altres estudiants de altes
països.
I tu
que n'opines, com et veus en el teu futur laboral?
Fins
aviat Yanira.
Merli
Seuma 3rC
Sr. Director,
Avui en dia
m'agradaria parlar del futur de la nostra generació, no perquè sigui emocionant
o encantadora, sinó per els mals de cap que segurament passarem pensant en com
podrem aconseguir un treball.
Sembla que
aquest país no hi ha avanços en economia, però si avancen en retallades, de
sanitat, educació, investigació... Crec que no els queda res més per retallar,
que no siguin els seus sous, però això està clar que no ho faran.
Sembla que la
sortida de la crisis s'aplaça.
Els que ara
faran la carrera o encara els hi queda uns quant anys com a mi per fer-la, ens
fa por que la crisis vagui a pitjor i no ens puguem permetre uns bons estudis,
per tenir algun treball.
Ara per ara es
molt difícil aconseguir una feina i que et paguin bé per el que estàs fent,
sigui del que sigui.
En aquest país
hi han moltes desigualtats econòmiques, estan els molt rics, els rics, la
classe mitjana, la qual estem perdent, i els pobres en la que s’hi ha apuntat
molta gent aquest any per escassetat de diners. Es una pena tenir que veure com
un país se'n va a la ruïna, de mentre que els que tenen uns grans càrrecs polítics
son tant corruptes, i es veritat aquella dita que diu “ els diners porten més
diners”.
Ana Casal 3 r ESO C
Hola
Merli!!!
Em
preguntava que passara amb el nostre futur. Jo crec que la crisi no haurà
marxat però si haurà disminuït. D'aqui 5 anys aproximadament no em veig
treballant sinó estudiant la carrera de veterinària, viure a una universitat de
Barcelona amb cinc companyes de classe.
Haurem
de conviure amb cinc animals
diferents; un gat, un gos, un lloro, un
conill, una serp i un mico. A aquests els hi haurem de fer diferents proves,
vacunes, medicacions etc. Tot això com a pràctiques de la carrera.
Quan
acabaré la carrera i les pràctiques aniré a una clínica a treballar, ja que
cadascun dels alumnes de les carreres ja té una de assignada. Totes les
clíniques són de V3, perquè no els interessa contractar a gent, sinó que hi
vagi de nova, per no fer un contracte.
Yanira
Martínez 3rC
Hola
Gerard.
Jo
voldria que en el meu futur jo treballes d’informàtic a una
empresa que jo hagués creat o ser un mosso d’esquadra per poder
protegir a la gent. També que tu amic meu puguis tenir el futur que
tu vulguis i que tots nosaltres o aconseguim , perquè ho podem fer
si nosaltres volem.
Joel
Hervera Subirà 3rA
ARTICLE
D’OPINIÓ
La crisi
està acabant amb la feina a Espanya i molta gent està emigrant a
altres països per trobar un lloc de treball.
Als
adolescents de la meva edat ens preocupa el que pot passar d’aquí
uns quants anys, quant acabem els estudis. Ens preguntem si hi haurà
feina aquí o si haurem d’emigrar a altres països per tenir un
sou.
Ens fa
por haver de decidir si quedar-nos aquí i provar sort o anar a un
altre país, conèixer altra gent i aprendre un nou idioma però
tenir un bon sou. Aquest és el dilema que ens pressiona a molts dels
adolescents d’aquesta època.
Jordi Morell Llovet 3rA
L’amor
dels joves.
Si un jove
mata a la seva família amb quatre trets és culpa de la play i si un jove gafa
el cotxe i s’estavella és culpa de la play.
Aquestos
casos passen poques vegades, però són normalment culpa pels joves viciats que
pensen que la vida es un joc que es fa realitat .
També hi
ha coses excel·lents, com conèixer amics online que un dia et pots trobar i ser
un gran amic seu, també et passa el temps volant, i t’ho passes molt bé.
O
sigui,que la play esta molt bé per passar-s’ho bé però també hi ha coses que
poden passar.
Arnau
Oliveros Moix 3rA
EL MEU FUTUR
Senyor Director,
Hola, sóc Marc Sentís
González, un alumne de l'Institut Joan Solà de Torrefarrera.
Estic escrivint aquesta carta
perquè a la televisió veig moltes noticies sobre l'atur a tota Espanya i a
altres zones del món.
Estic preocupat per si de gran
no trobaré cap treball, i no voldré anar a treballar a un altre país, sobretot
per l'idioma, i deixar la família a Espanya.
Marc Sentís
La dictadura
Fa
poc mes d’un mes vaig fer un viatge amb la mare i el meu germà a Gambia a
visitar la família durant un mes. Al cap d’uns dies que ja estàvem a Gambia vam
pujar amb un taxi jo, la meva mare i el meu germà. El taxi va encendre la radio
i vaig escoltar que un estranger va dir que el president era un poca vergonya perquè
hi ha molts pobles que es quedaven sense llum i ell podria tindre tota la
estona que volgués però els altres no. El president per casualitat estava al
mercat del costat i llavors el soldat va agafar la pistola i li va tirar un
tret. Llavors li vaig preguntar a la mare ? em va respondre: Aquí, a Gambia hi
ha una dictadura, dius alguna cosa del president i et mata”. Jo em vaig enfadar molt per això
perquè no pot ser que cada dos per tres deixin sense llum, els carrers estan malament....
Jo
faria que tots fóssim iguals, que hi hagués igualtat.
Lamin Saidy
El nostre futur
Hola, senyor director,
Estic molt
preocupat pel meu futur laboral no ho se si en tindre, avui en dia a Espanya
esta mol fotut no hi ha treball, imaginat d’aquí uns 10 anys i molta gent esta
emigrant amb un altre país per buscar feina i jo no voldria marxar d’aquí perquè
si marxo hauria d’aprendre un altre idioma conèixer altra gent i per deixar la
família i els amics...
Lamin Saidy
El nostre futur
Estimat Emilio,
Suposo que ja sabràs com va la cosa per aquí a Catalunya, des de que vas marxar tot ha anat a pitjor.
Tothom viu amb la por de algun dia ser acomiadat i de que els seus fills no tinguin una vida digna per culpa de la falta de treball.
Sol es parla de Crisis Crisis i mes Crisis.
A dia d'avui sembla que la millor opció es anar a un altre país, deixar enrere tots els records i començar una vida nova.
Sergi Bertran
Article d'opinio
El nostre futur
Estimat Emilio,
Suposo que ja sabràs com va la cosa per aquí a Catalunya, des de que vas marxar tot ha anat a pitjor.
Tothom viu amb la por de algun dia ser acomiadat i de que els seus fills no tinguin una vida digna per culpa de la falta de treball.
Sol es parla de Crisis Crisis i mes Crisis.
A dia d'avui sembla que la millor opció es anar a un altre país, deixar enrere tots els records i començar una vida nova.
Sergi Bertran
Article d'opinio
A l’estadi o a casa?
Que es millor veure un
partit de futbol des de casa o anar a l’estadi?
Segurament tothom diria que el millor es anar a l’estadi,
perquè d’aquesta forma animes als jugadors, perquè hi ha un ambient familiar
entre la mateixa afició, ajudes al club econòmicament....
Però, la meva opinió es
que es millor veureu des de casa, es molt mes pràctic, no tens que estar tota
la estona escoltant xivarri, no et
gastes 50 euros amb la entrada, no tens els serveis a 300 metres, ni veure
aigua et costa 2 euros.
Pensant en els jugadors
clarament la millor opció es la de anar a l’estadi.
Però si no vols perdre
temps ni escoltar milers de persones cridant el millor es mirar-ho des de casa.
Sergi Bertran
ARTICLE
DE OPINIÓ
Les lleis són una injustícia! No esta permès
per exemple, que una noia de 14 anys surti am un noi de 23? Què hi ha de
dolent? Fan mal a algú?
Jo se d’una joveneta que surt amb un noi de
23. Ells s’estimen moltíssim, per sobre de tot, però per culpa de les lleis no
es veu bè que estiguin junts.
Aquest país fa pena! Mentre un noi i una noia
s’estimen, l’edat no importa, mentre siguin feliços l’un al costat de l’altre,
es lo que importa.
Raluca VidalBatori 3rB
CARTA:
EL NOSTRE FUTUR
3 de Febrer de 2014
Hola Lluc! Que tal? Com estàs? T’escric
perquè estic una mica preocupada. Es que jo intento anar be en els estudis,
però desprès me pregunto per a que? Si total dintre de 10 o 15 anys l’atur
encara estarà pitjor. I es veritat, com mes estudiïs mes ofertes de treball,
però cla hi ha gent que an estudiat molt i encara i així estan a la cua de
l’atur.
Tu que n’opines?
Una abraçada molt forta
Raluca
Vidal Batori 3rB
MARQUES
Parlaré de les marques de roba.
Les marques de roba són una tonteria. Hi ha gent que jutge
una persona per la roba, si és de marca, si és del mercadillo.
Entre que es porten aquestes botes com de montanya, de marca
Panamajack, aquestes que són molt cares. Valen entre uns 130€ i 160€. També les
forres Obay. Creen influència, tothom ho porta als que no ho porten els
critiquen molt. Cadascú és lliure de vestir a la seva manera o adaptat a la
seva economía. I ingú no és qui per
criticar.
Doncs amb aixó vull dir que no es jutga a la gent per la roba
que porte.
ARTICLE
D'OPINIÓ
Futur?
Una paraula que per a molts es una oportunitat de millora,de
superació personal i en canvi i per d'altres implica una por,un
neguit. Veient com està la situació ara,la paraula futur s'encara
més com a objectiu que determinara tot el que estas fent en un
present. Em preocupa que al fi tan sols puguin estudiar els quatre
rics,d'alt estatus,com fa anys i que els altres s'hagin de barallar
per aconseguir la nota més alta. Encara que tampoc ho veig tan
malament,tot esforç acaba tenint la seva recompensa tant en el món
dels estudis i laboral com en la vida en si.
Lidia
López Sotillo-3r.C
ARTICLE D’OPINIÓ.
Actualment,
molts matrimonis s’estan divorciant.
Cada cop en són més, i això és preocupant.
Personalment, jo tinc pares divorciats i estic d’acord en els divorcis. Si dues
persones no poden comviure juntes, el millor és separar-se. Però, què passa amb
els fills?
Molts
dels matrimonis que es divorcien tenen fills en comú. I això suposa que. Segons
l’edat dels fills s’ho prenguin més bé o menys. Crec que és millor separar-se
quan es tenen els nens petits ja que no s’adonen tant de les coses i s’hi
acaben costumant abans.
Al
contrari dels petits, els majors de 12 sempre els suposa un canvi molt gran i
un fort canvi de caràcter. Poden decidir amb qui volen anar, és a dir, amb la
mare o bé amb el pare. A partir d’això
es donen les custòdies compartides o en la que els dos progenitors poden gaudir
dels fills la meitat del seu temps. No obstant, si el fill o filla és major de
12 pot negar-se a visitar a la seva mare o pare.
Per
acabar, les custòdies compartides estan de moda. I és el millor per a tots. Els
divorcis són una solució o un problema?
Jo
crec que són una solució per el matrimoni però un problema per als fills.
Maria Fulla Graell 3c
Lleida, Torrefarrera
Senyor director,
fa dies que estic pensant si quan
sigui gran podré entrar a treballar en una empresa per culpa de la crisi. Cada
dia que els meus pares fiquen el televisor i veig aquella gent que esta al
carrer i protesta per els seus drets i per el sou que tenen, jo em
preocupo, encara que potser hi ha una
esperança per aquella gent que protesta, que potser algun dia el polític es
donin conte que han fet una aberració i que canviïn els impostos. Algun dia
pasarà, de moment tenim que continuar protestant contra els nostres dret.
Jordi
Martín Civis, 3rC
Doctrina Parot
Que
boig el món...
Tot
comença amb una llei. Una llei absurda, perillosa i en la meva opinió sense
sentit. Fa uns quants anys es va establir aquesta llei, però per sort ( i fins
ara per desgràcia) no es va duu a terme. Ara tot són notícies a la tele, amb un
tema qualsevol per poder desviar l'atenció dels ciutadans per no alarmar-los.
Aquesta
situació cada cop fa més por. Com pot ser, que un violador o assassí, no
compleixi els anys de condemna adjudicats, perquè una llei nova digui que la condemna
màxima sigui de 30 anys?
No
saben el que fan. Arrisquen la vida de molta gent, perquè com és lògic els
presoners tenen una malaltia. I què passa amb les famílies de les víctimes? Una
autèntica burla per a elles.
Tot
i considerar que alguns ( pocs ) estan tancats a la presó per equivocació, com
si haguessin comès un crim, n'hi ha d'altres que es mereixen això i més, i no
sortir de manera il·lògica com ho estan fent.
Gemma Lirio Ruiz
3r C
Bones, senyor director,
Fa
uns dies que estic pensant en el futur, en els estudis, el treball, i si podré
treballar en una empresa on em paguin un sou necessari per viure i una mica més
de diners per estalviar per alguna cosa. Tal i com està ara mateix l’economia
dubto que trobi un treball decent. Últimament els únics que cobren bé i tenen
una bona feina son els jugadors de futbol, cosa que jo trobo injust, perquè per
xutar una pilota amunt i avall per un camp ja cobren milions i viuen de luxe, i
la gent que manté cada dia nets els carrers cobren ben poc i viuen en molt
males condicions.
Pau Tarruella, 3r C
VILA DIODAT
Aquell estiu del 1816 va ser un dels més divertits. Durant els dies catorze
i quinze de juny, mentres jo feia el té per a la senyora i feia tantíssima calor la Mary Shelly, en Pery Shelly i en Lord
Byran van posar les seves novel·les en comú.
Estaven super bojos. Durant tota la tarda i tota la nit no van parar de
escriure. Jo no sentia res del que deien, però no paraven de riure, mirar-se
entre ells (sense dir res) i escriure, solament escriure, era tot el que feien.
També me miraven deien alguna coseta (poca cosa) i reien.
Yanira Martínez 3rC
ARTICLE D'OPINIÓ
La televisió
La televisió es defineix com un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a
distància. Actualment casi tothom té un televisor a
casa seva, o més d’una. Però...la televisió és beneficiosa? Ens enganxa? Ens
aparta dels amics i els familiars? Ens aporta massa informació en comparació
amb el poc temps que ens deixa per analitzar-la? Ens aporta nous coneixements? Com
diuen a l' APM, fins a quin punt? Sí que hi ha programes que ens
mantenen informats, ens entretenen i ens ensenyen, però jo parlo dels programes
de premsa rosa: En cap lloc veig que siguin cultura, i ni molt menys,
educatius. La anomenada “televisió basura” ens crea una addicció en poc temps a
la que acabem depenent i sovint té la culpa de que ens comuniquem menys amb els
que ens envolten. En casos com el meu, he de reconèixer que he perdut l’hàbit
d’engegar-la entre setmana, així que els caps de setmana passo més hores del
compte enganxada, tot i que només per veure alguna pel·lícula de diumenge per
la tarda.
Així que ara, cada cop que obriu la tele,
penseu-vos-ho dos cops abans de treure un documental per veure anuncis o un
programa qualsevol.
Núria Vidal 3rC
FUTUR LABORAL
Dijous, 27 de Febrer de
2014
Estimada Anna,
Últimament penso sovint en el meu futur. Sé que sempre he
tingut clar que vull ser advocada, però no sé què faré si començo la carrera i
no m’agrada. I si l’acabo i després no trobo feina? I si quan comenci a treballar
segueix havent-hi tant atur com hi ha ara? Hauré de fer la carrera fora perquè
a Espanya no hi serà? On hauré d’anar a buscar feina? Tindré el sou que em
mereixo per la feina que faig? Tinc milers de dubtes al cap.
El que sí sé segur és que acabaré la ESO i faré el
batxillerat social i humanístic. Si al final decideixo canviar de carrera, pot
ser que em faci veterinària, sempre m’han agradat els animals.
I tu? Recordo que
sempre em deies que volies ser científica. Ara a Alemanya es destina molt pressupost
a les investigacions, crec que si realment vols preparar-te be i trobar bona
feina hi hauries d’anar.
Un petó!
Núria Vidal 3rC
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina