ROMÀNTICS A LA VIL·LA DIODAT

Què va passar en aquesta vil·la? Qui n'era el propietari? Què hi feien el poeta Shelly i la seva amant Mary? Escriu la teva versió.

Hola pares,                                                                                                         17 de juny de 1816

Sabíeu que estava buscant treball? 
Bé, dons n’he trobat un de molt interessant. Sóc l’encarregat de cuina del senyor John a Suïssa.

Dilluns passat van invitar al senyor John a un  dinar a la Vil·la Diodat, on es van reunir molts escriptors d’arreu del món.

Els escriptors es van passar el dinar parlant de llibres i de que en podrien escriure’n un cadascun.

El senyor John es va passar la tarda escrivint-lo i a la nit mel va deixar llegir; la veritat és que em va encantar, és un llibre molt divertit i aventurer.

Pares no m’enrotllo mes que tinc molta feina per fer.
Espero veure-us aviat
Un peto des de Suïssa.

Adrià Tejedor

Estimada Família:                                                                                      Dia 16 de juny de 1816

Com ja sabeu estic a Suïssa, a prop del llac Leman. Us volia dir que fa dos mesos el senyor John Polidori i la seva família em van oferir ser el seu criat. Doncs ara treballo de criada per una família rica i estic molt contenta amb ells.

Fa uns dies el Sr. John va rebre una invitació per passar l'estiu, que va ser conegut com “l'any sense estiu”, perquè hi va haver una gran explosió d'un volcà que va provocar canvis al clima del món, a la famosa “Vil·la Diodat” de Suïssa. El Sr. John em va oferir acompanyar-lo, juntament amb la seva promesa Mary Shelley. Aquesta trobada es va produir ahir a la nit. També hi van assistir altres escriptors molt famosos com M.G.Lewis. Tots van quedar perquè havien d'escriure una gran història. Van estar tota la nit parlant de llibres, novel·les i textos d'escriptors. Van pensar com podrien escriure i com podien fer les històries. El Sr. John va estar tota la nit pensant i escrivint. L'endemà al mati quan em vaig despertar el vaig veure molt cansat i li vaig preguntar si havia acabat la seva història. Ell em va dir que sí i me la va deixar veure. Me va agradar molt ja que era de misteri i intriga. Crec que ell podia estar content de la feina que havia fet.

A la nit vam tornar cap a casa del Sr. John i ja vam tornar a la normalitat. Va ser un dia mogut.

M'agradaria poder rebre novetats de vosaltres.

Fins aviat, petons i abraçades.

Anne

Rosa Folguera Argelich 3r B

Avui, a ple estiu de 1816, uns autors s’han reunit a passar les seves vacances en aquesta vila, ha succeït el conegut com a “any sense estiu”, produït com a resultat de la violenta erupció del volcà Tambora, a Indonèsia, que ha provocat grans anomalies climàtiques a tot el món. L’inesperat i perseverant mal temps regnant, fred, humit i plujós, ha confinat Lord Byron, Mary Shelley a la mansió, gairebé sense poder sortir a l’exterior. Per entretenir-se, han decidit escriure històries de terror. Així, s’han originat dos grans mites del terror: Frankenstein i Drácula, que han servit d’inspiració entre d’altres al Drácula de Bram Stoker.

LAURA PUIG-GROS 3rB

Diari de Mary Shelley                                                                                                             Any 1818 

L’estiu de 1816, el més fred que Suïssa va tenir mai a causa de l ’erupció del volcà Tambora, em va ajudar a crear la meva obra: “Frankenstein”.

El dia 15 de juny, el meu marit, Percy Bysshe Shelley, i jo vam fer una visita al nostre amic Lord Byron, que en aquells temps, vivia a la Vil·la Diodat.
A l’arribar ens vam endur una sorpresa: no només ens vam trobar al nostre amic, sinó que també hi havia el seu metge personal: John Polidori, qui a la vegada era amic.

Aquella tarda-nit, Byron ens va reptar a escriure, en uns dies, un relat que superés la novel·la d’Horace Walope, la qual es considerava iniciadora de la fantasia gòtica. Dels quatre, només Polidori va completar la història, la qual va anomenar “El Vampir”.

Tot i que jo no vaig guanyar, vaig tenir una idea.
Pocs dies més tard, gràcies a un malson, vaig escriure el quart capítol del llibre, que es va basar en les converses que mantenien amb freqüència Polidori i el meu marit Percy respecte les noves investigacions del poder de l’electricitat per reviure cossos.

Una cosa que també em va ajudar molt, va ser conèixer al científic amateur Andrew Crosse, que sovint experimentava amb cadàvers i electricitat. En la conferència del 28 de desembre de 1814, a part de conèixer en persona al meravellós científic, també vaig obtenir molta informació per poder continuar escrivint el meu llibre.
El meu personatge principal es va basar en ell, ja que al cap d’uns anys, va començar a fugir de la gent i a ser molt desconfiat.

Finalment, un any més tard, he acabat d’escriure l’obra.
Cal dir que Percy em va ajudar a corregir els meus errors gramaticals i en la fluïdesa del text.

“Frankenstein” ha estat publicat aquest 1 de gener per l’editorial Lackington, Hughes, Harding, Mavor & Jones, Gradifco amb 288 pàgines.

Mary 

Virgínia Visaconill 3r B

Estimada filla,

Fa un any, que jo recordi, van arribar un grup d'amics que em van sorprendre molt per la seva il·lusió i les ganes que ficaven a la literatura. Però mai hauria dit que aquells joves es convertissin en uns grans escriptors. Avui m'he assabentat que vaig servir-li tasses de té a l'escriptora de la novel·la Frankenstein, no m'hauria imaginat mai que aquella noia tant senzilla, hagués pogut  publicar aquell llibre que va començar a crear quan jo hi  estava present. 

Recordo un dia d'aquell cap de setmana que em va demanar ajuda, em va dir que si podia nombrar-li alguns aspectes tenebrosos sobre un lloc, li vaig dir que s'esperés a que es fes de nit i observes els voltants de la Vil·la Diodat, allò sí que era tenebrós. L'endemà em va dir que l'havia ajudat molt i em va donar les gràcies, li vaig preguntar per que volia la descripció d'un lloc tenebrós, hi hem va explicar que havien fet com un concurs de crear històries tenebroses i la que en fes més por seria la guanyadora. Vaig pensar que era poc important i eren coses de joves, però m'equivocava, no solament vaig servir te i vaig ajudar a Mary Shelly (escriptora Frankenstein), també en  vaig servir als altres joves que estaven allí com John William, Percy Shelly, Lord Byron i M.G Lewis. 

Em sento orgullós d'haver estat servint amb aquests fantàstics autors de literatura. I bé ara em retiro, que el director em crida. Petons. 

                                                                                                             El Majordom 
Gisela Terés

A la vil·la Diodat van succeir uns fets que mai abans hagueren succeït. Aquell estiu, al 1816, Lord Byron va llogar la vil·la Diodat a la vora del llac de Ginebra. Era una casa que, com deia Mary Shelley, tenia llocs sagrats. Era anomenada així ja que antigament, havia estat propietat de Giovanni Diodati, com ens explica la història.

Jo, en aquells moments, hi era present. Hi havia un sol radiant i un cel magnífic. De sobte, vaig ser informada de l’erupció d’un volcà a Indonèsia, em vaig espantar molt. Era una simple criada, per tant, no podia donar a conèixer les meves pors cap als volcans i fenòmens naturals. Unes fortes pluges torrencials van arrasar la casa on estàvem, la preciosa vil·la Diodat. A la casa, es trobava Lord Byron, Claire Clarimont, Percy Bysshe Shelley, John Polidori i Mary Shelley. En un segon pla, ens trobàvem l’altra criada i jo. Ells es van passar la nit de tempesta, llegint en veu alta diverses històries fantasmagòriques alemanyes, traduïdes al francès. A Byron, això el va inspirar a realitzar una mena de repte entre els seus companys i ell. Consistia a escriure una història de por. Molts d’ells es van inspirar en la terrorífica nit que feia, la del 15 de Juny. D’allí, van sortir històries com Frankenstein (Mary Shelley). Això va comportar que es quedessin més dies a la magnífica vil·la. La meva companya i jo teníem curiositat per saber que s’amagava darrera d’aquells papers amagats, aquells papers que més tard, es van convertir en llibres.

Alícia Llaràs Larrègula 3C



Estimada Mary,

Recordo aquell estiu, que no va ser estiu, en la vil·la Diodat. La tempesta originà que ens quedéssim en aquella vil·la on m'esperaria una experiència única. 

El propietari de la vil·la, Byron, hem va proposar de fer un joc amb tu. Donat que havia de ser una història de terror, jo vaig començar a fer una història curta. No tenia clar com començar-la, però l'ambient que ens rodejava no era menys espantós que el que utilitzaria per a la història. Al principi fou difícil, però després tu vas agafar la història tota convençuda i vas començar a desarrollar els primers capítols. Finalment ens em vam sortir prou bé. De fet, encara conservo la nostra història, la qual fou anomenada Frankestein.

El teu estimat Percy Shelley.                        

Núria Ambròs 3rB

Vil·la Diodat, Ginebra, Suiza

16 de juny de 1816

Estimada mare,

no es preocupi per mi, estic en bones condicions. Li volia comunicar que em trobo a Ginebra, Suïssa. Com bé ja sap, fa poc dies el senyor John William Polidori em va anomenar com el seu criat de més íntima confiança. Dons bé, ahir vaig descobrir que és un home misteriós, molt misteriós.

Li conto. Tot començà quan l’amo rep una invitació per restar uns dies a la mansió de lord Byron, Vil·la Diodat, que es troba a la vora del llac Leman, a Ginebra. El meu senyor, sense por, acceptà. Ell va assistir igual que M.G.Lewis i Percy Shelly, amb la seva parella Mary. Aquests, ahir a la nit, van tenir unes converses macabres que se sentien des de la meva habitació. Quan l’amo arribà, em digué que tots els escriptors havien d’escriure una història de por sorprenent. Ell no descansà i es passà tota la nit escrivint a  la llum de les espelmes.

Avui m’he llevat i l’amo m’ha dit que li donés un cop d’ull a la seva historieta. L’he trobat fascinant i esgarrifosa, però el personatge està inspirat “indirectament” en la bipolaritat de lord Byron. Els altres escriptors han fet bones històries, també. D’aquí unes hores partirem cap a casa i tornarem a la rutina.

Desitjaria rebre notícies de vostè aviat.

El vostre estimat fill,

Henry.

Meritxell Artero Olmo 3r B

Vil·la Diodat

Què va passar en aquesta vila?

L’estiu de 1816, en què els esmentats autors es van reunir a passar les seves vacances en aquesta vila,va succeir el conegut com a any sense estiu,produït com a resultat de la violenta erupció explosiva del volcàTambora,a Indonèsia, que va provocar grans anomalies climatiques a tot el món.

Qui n’era el propietari?

La Vila Diodati és una mansió situada en Cologny,Suïsa,prop del Llac de Ginebra.On es van concebre les idees per a la novel·la Frankenstein i El vampir.És famosa per haver estat la residència d’estiu de Lord Byron,Mary Shelley,Percy Shelley,John Polidori i altres el 1816.

Què hi feien el poeta Shelly i la seva amant Mary?

L’inesperat i perservant aml temps regnant,fred,humit i plujód,va confiar a Lord Byron,Mary Shelley i altres en la mansió,gairebé poder sortir a l’exterior.Per entretenir-se,van decidir esciure històries de terror.Així van tenir el seu origen dos grans mites del terror:Frankenstein i El vampir,que serviria d’inspiració entre d’altres al Dràcula de Bram Stoker.

Yasmina Lara Mobarik 3rB

Vil·la Diodat, Ginebra, Suiza

16 de Març de 1817

Avui,jo,Mary Shelley,encara m’enrecordo de l’estiu que vam pasar l’any passat. Acompanyada d’en Lord Byron,el seu metge personal John Polidori,Mary Godwin la seva germana Claire Claimont y el poeta Percy Shelley.

Aquell estiu en el que feia molt fred.Eren diez de tempesta,plujosos,i amb molta boira i humitat, i no vam poder sortir de casa,no ho vam pasar gaire bé els primers dies,però dies després vam tindre la idea de escriure noveles de terror mentre estavam allà dintre atrapats.

Allà dins es on van sortir unes de les millors noveles,com “El Vampir” o “Frankenstein” i algunes van servir d’inspiració per a la novela titulada “Dracula”de Bram Stoker.

Espero que no hens torni a pasar un altre cop,però va ser una gran experiencia.

Nora Lara Mobarik 3r A

Vil·la Diodat, Ginebra, Suiza

16 de juny de 1816

 Estimada família,

Se que fa temps que no en sabeu res de mi des de fa molt temps, però us escric això per a que sapigueu que estic bé i no cal que us preocupeu per mi. Ara mateix estic a Ginebra, Suïssa. El senyor John Polidori em va oferir ser el seu criat i vaig acceptar. Té una casa gegant on hi viu amb la seva riquíssima família, no els hi falta res. Jo estic content treballant allí i em paguen bastant bé.

Tots els dies son bastant normals però avui ha passat una cosa fora de la rutina. El meu amo ha rebut una invitació per estar uns dies a la mansió de lord Bryon, a la Vil·la Diodat, a la vora del llac Lleman, Ginebra. Han assistit M.G. Lewis ii Percy Shelly acompanyat de la seva parella Mary. Durant la nit van estar parlant sobre llibres i novel·les. Quan el senyor John ha arribat ma dit que llegeixi  la seva història, que havia estat escrivint tancat a la habitació que li corresponia de la mansió igual que els altres escriptors. Es suposa que tots els escriptors que hi havia en la mansió, s’havien de passar la nit escrivint una història de terror per al dia següent, veure quina era la millor. És una història molt ben treballada i horripilant, tal com havia de ser.

D’aquí unes hores tornarem cap a casa i espero que no hi hagi més events com aquests i tot torni a la normalitat.

Espero que ens vegem aviat.

Wayne

David Bonet Solé   3rA

-Tot això va passar fa molt temps- explica la veu ronca però agradable de l'avi-. Tot i que ho recordo com si hagués passat ahir. Jo només tenia 21 anys, i servia en aquella casa de de feia ben poc. Lord Bryon, l'amo, m'havia demanat que posés la casa a punt per rebre invitats i jo, com sempre, havia obeït. Mentre buscava els estris per netejar la sala on en un futur hi hauria asseguts els bons amics del meu amo, escoltava com la pluja queia sobre el llac Leman, que jeia sobre l'extens prat que hi havia tocant de la casa. Aquell havia estat el pitjor estiu mai vist, i els experts no sabien com desfer-se de la contínua pluja que queia del cel a totes hores.

L'avi encén un puro i tota l'habitació es cobreix de fum negre.

-Al dia següent- diu mentre fa una calada-, pels volts de les sis, van arribar dues dones i dos homes tots a la vegada, i després de deixar els seus paraigües penjats del pom de la porta es van asseure a les butaques de la sala d'estar. Un calfred agradable em va recórrer tot el cos. Jo els coneixia a tots i cada un d'ells, n'havia sentit a parlar moltíssim. Mary Godwin era coneguda pels seus petits relats i Percy Shelley era reconegut per l'èxit dels seus meravellosos poemes.

-I la tercera dona avi?- pregunto amb impaciència.

L'avi es queda pensatiu -Era la dona de Lord Bryon.- Contesta finalment.

-Em sentia emocionat, confús, inquiet,... incapaç exhalar aire sense fer soroll. Tots es van asseure i ràpidament dos minyones van entrar per servir te amb pastes. Jo em vaig quedar plantat a la vora de la taula per si de cas el meu amo necessitava alguna cosa. Mary va regirar la seva bossa de mà i va treure un full per cada un dels presents. Tots van acotxar el cap i van fer ballar les plomes per damunt del paper. Quan tots van haver aixecat el cap, Mary va agafar aire i va començar a llegir el que tenia escrit al seu full. Quan va acabar, tots es van esclarir la gola i va elogiar-ne l'escrit. Era excel·lent. Vaig pensar que sense tant sols mirar-me, sense tant sols voler-ho, havia tret totes les pors de dins meu i les havia plasmat en el foli en blanc.

Mai m'havia sentit d'aquella manera fins llavors, i mai m'hi havia tornat a sentir fins ara, diu l'avi, que ara es veu més seriós. Mentre una llàgrima li cau al buit, em pregunta si ja sé per què li va demanar a la mare que m'anomenés Mary.

Deixa caure l'última frase mentre desapareix darrere la porta. Jo, confusa, guardo la redacció que tot  just arribar de l'escola li havia llegit.

Núria Vidal   3rC

Estimat pare

Bé, suposo que aquesta carta t’arribarà amb una mica de retard, ja que, com m’imagino que sabràs, estem passant “l’any sense estiu”per dir-ho així, a causa de la terrible erupció del volcà Tambora, però com cada mes no me n’he oblidat ni molt menys d’enviar-te la carta. Fa unes setmanes, perfí, vaig aconseguir treball. Ara treballo com a cuinera en una casa amb bastants calers, l’home de la família n’és en John Polidori. Aquesta setmana estranyament ell, juntament amb Lord Byeron, Percy Shelley i la seva promesa Marty Shelley van fer una quedada a la Vil·la Diodat on Lord Byron era l’amo de la casa en aquells moments, ja que l’havia alquilat, però la vil•la tenia aquest nom, ja que el seu antic propietari era anomenat Giovanni Diodati. A causa del mal temps, la nit va ser horrorosa i, ja que no podien fer gran cosa varen decidir que per què no escriure històries de terror. Jo, juntament amb una altra noia que era la mestressa que llimpiava la casa el vàrem acompanyar, però nosaltres estàvem en una petita sala per si necessitava alguna cosa i tot això després m’ho vare explicar el Sr. Polidori, ja que era un home bastant xerraire i era bastant amigable. Em va explicar que seguidament tots van anar a una habitació diferent, allí on es sentissin més agust i la veritat és que no va costar una barbaritat escriure una història de terror amb aquella nit..però potser no el suficient temps per escriuren una de sencera, així que finalment sol en van poder sortir la del senyor! Que la va anomenar El Vampir i Frankenstein de Mary Shelly.

Nadine Iglesias 3A.